www.ara.cat/

domingo, 2 de marzo de 2014

Catalunya cultura i la riera suau


De nou a Barcelona torna envie. Torna l’envie de Barcelona, que es l’envie d’allò excel·lent, l’envie d’allò somiat, l’envie d’allò fantàstic i sideral.

Em prometes desde fa dues setmanes de nou per la ciutat comtal retrovant-me com a habitat d’aquet indret reeixit, planificat, mesurat i incitador.

Els llocs de sempre segueixen aquí: el CCCB per supossat, amb un cicle de conferències intitulat “Debat de Barcelona, ciutat oberta”. Al lliure no vaig perque val car però fan Ibsen, una obra que crec que serà interessant. La filmoteca, la centra, la LAIE, l’ateneu, els starbucks. Compre llibres per un nou amic, en Josep Mengual, a la llibreria Lmedios.

Però el que realment m’animat a escriure aquet breu post nocturn i no alevós no és, aquesta volta, el carrer tallers. És una sèrie de la meua estimada TV3, l’única televisió que crec que es pot veure regularment.  El programa del que vull parlar es la Riera…jo savia que era important, que era popular i teniu curiositat per coneixer la naturaleza d’aquesta emisió, fins i tot de comprar-la amb l’Alqueria Blanca.

Doncs bé, un dia em trove amb la Riera. Fent un dinar ensopit m’entretinc però no veig quasi res. Però, quan acabe les meus malfetes arts culinàries m’en adone que fan “El debat de la Riera”. I aquí sí puc veure clarament la forma catalana de treballar la cultura de masses.

Sis tertulians fan una espècie de “Sàlvame” civilitzar que, a més a més, no destripa les supossades vides reals d’horripilants paquirrins sino que es centra en una trama pertinent i ficcional. Hi ha elits catalanes, et pout cause!. I treballen molt i moltb bé. Els temes que centren la tertúlia són els de sempre, els eterns, mundans I popular: qui te sexe amb qui, qui a traït qui, qui odia qui, qui ha mort i com…metires, fal·làcies, accidents, malentesos…s’especula, es debateix i es mig crida.


Les élits catalanes donen així a l’espectador la possibilitat atribulada de sumergir-se en aquest univers de qüestions….però, com sempre, ho fan de forma refinada, suau, mesurada i constructiva. Així milloren cada dia el nivell mitjà de les seues poblacions, treballant els horitzons de possibilitat d’unes gents que podem viure Catalunya com un altra cultura. Chapeua, senyors, Chapeua. I bona nit…