www.ara.cat/

lunes, 2 de octubre de 2017

EM DOLS CATALUNYA, DOLÇA CATALUNYA MEUA

Desconcert...malestar general. No em va ocorrer al 9-N; de fet crec que no estava a Catalunya. Aquesta jornada m'ha fet mal...ara, des de Sant Joan d'Alacant, des de la indubtablement espanyola Alacant, els alumnes de la línea en Valencià (PEV) em demanen parlar de Catalunya...i la veritat és que estem fent el tema dels estats. Classes de socials sobre la discòrdia civil; tan pertinent com trist.

Ahir no em sentia bé..pensava sense pensar en les meues classes del Satorras, en els meus estudiants que, estic segur, va estar ahir a les manifestacions i van tindre problemes amb la policia.

Jo, viatger de la RENFE cada setmana, que pasava del país de unes senyeres a un país amb altres senyeres, soc més conscient o més bé diferenment conscient que altres, d'allò que significa la fractura de la convivència.

Aquestes senyeres contra aquelles, C.Scchmit en estat pur. Amic-enemic, mort el diàleg que tots reclamen però que realment no duen a terme.

Els meus amics Jordi R., F. Bert, M.Bayarri...tots disitgen l'independència. També l'Ester F. Matalí, que prefereix amagar la F. del seu propi nom. Les espanyes enfrontades, molts acusen a Castella...escric al pati de la Lloixa amb xarrada de fons. Alacant no trontolla, la plaça és fixa, aquest país no és incert...o sí?.

Ser espanyol és problemàtic, vaig dir l'altre dia a classe de segón de Bat. Fa pocs mesos explicava Prat de la Riba a adolescents del Principat. Em fa pena, angúnia veure els carrers fantàstics del meu eixample tacats de sanc.

La policia compleix ordres ben legals i democràtiques, l'errada ha sigut de tots, de la política, de la democràcia. Qui soc? què soc?

Volia acabar aquesta entrada en calma...a L'IES tot és soroll....massa vida per reflexionar, vida desbordant que no es para mai. Ara ja a casa veig que no tinc molt que afegir. Estic més seré però els problemes no han acabat...això va per a llarg i només desitge que no acabe en ruptura.

Des de que l'Aragó i la meua catalunya es van federar, allà per l'any 1162 hem anat creant les espanyes plegats. Catalunya no ha sigut força hegemònica a Espanya des de fa molt però, com va demostrar el rei en Jaume I conquerint Múrcia i Alacant per a Alfonso X el sabio ha hagut solidaritat efectiva i afectiva en molts moments de crisi.

Espere que tots ho pugen fer el millor posible i que, amb totes les discòrdies i diferències que es vullgen siguem sent un País. Estic en deute en Catalunya, gràcies a ella estic al meu Alacant; Catalunya em va donar el més important que té: el futur, l'educació dels seus fills a qui vaig donar tants anys les paraules.

Amics com la Begoña Carreres estàn entenent molt bé allò que hem de fer...que és parlar, estimar.-nos.

Però, precisament corresponent aquest amor opine que el millor per a ella es quedar-se en una Espanya. en una Espanya millor. Ho podem fer, de veritat....una abraçada amics.

No hay comentarios: